TROBADA DE GEGANTS D'INCA.

Bones, després d'unes setmanes sense cap publicació avui arribam ja per anunciar la TROBADA DE GEGANTS D'INCA, què és la que comença aquest final de temporada.

Enguny serà com ja fa uns darrers anys que és celebra:

• 10'30h. Plantada la Plaça de la Quartera.
• Seguidament, cercavila pels carrers del poble, per arribar a la plaça de l'Ajuntament on es farà l'entrada a la plaça i els corresponents balls.

Ara vos deixam amb el Sabater i la Sabatera:

Fotografia del llibre, GEGANTS DE MALLORCA,
per Pau Tomàs i Ramis.

Inca compta amb dues parelles de gegants. La més antiga és de 1928 dos pagesos que, segons llegim a Les Festes Llunyanes de Gabriel Janer Manila, nomen Abdon i Maria, tot i que actualment pareix que s'han perdut aquests noms. Construïts per el Ingenio de Barcelona, foren restaurants per Àngels Jutglar. Són gegants fixos, no estan preparats ni per desfilar, ni per ballar, ja sigui pel pes o per l'estructura interior, i es custodien dins l'entrada de l'ajuntament.

La segona parella és la que representa la ciutat d'Inca a les trobades geganteres de Mallorca. També participen a les festes patronals de sant Abdon i sant Senén, on antigament els fusters més joves de la ciutat feien els ball dels cavallets.Els gegants sabaters construïts al 1993, feren el primer ball al 1994 com a tal fins l'any 2000. Les figures s'han d'entendre con un homenatge a unes de les principals indústries del municipi; la de la pell i les sabates. Ja al 1453 Inca compta amb confraria pròpia. Amb alts i baixos, ens situam al 1784 quan és el segon centre sabater de Mallorca. Al segle XIX proveïa de calçat als mercats colonials. Al 1870 es produeix el refimaven definitiu quan es fa la primera producció de la sèrie de sabates i la modernització de la indústria. Al 1876 la línia ferroviària Inca-Palma facilita l'exportació de la manufacta i beneficia l'economia i la indusrialització.

A finals dels segle XIX el treball dels tallers es veu acompanyat per in incipient treball a domicili. Després de passar tensions entre patrons i obrers a principis del segle XX, la II Guerra Mundial presenta una conjuntura favorable per a la indústria sabatera inquera. Degut al seu bon estat i prosperitat, la ciutat rebé un important nombre d'immigrants, sobretot peninsulars. A les dècades dels 60-80 es complementa amb la confecció de la pell. Als 70 la indústria sabatera topa amb la competència de mercats exteriors. Es un intent d'adaptar-se al temps que corren, al 1992 la indústria s'articulà en  torn a fortes empreses per a les que treballes bona part dels mitjants i petits fabricant d'Inca.